Es pot tirar directament del fre de mà per aturar el vaixell i es pot llançar l'àncora directament per aturar el vaixell?

Per què són perpendiculars entre si?

Perquè després de llançar l'àncora a l'aigua, no perfora immediatament el fons marí com una fletxa, sinó que s'ha de llaurar al sòl del fons marí per assegurar el vaixell. Després de col·locar l'àncora al fons del mar, primer serà"mentida"al fons marí. En aquest moment, la barra horitzontal està estirada, de manera que el braç d'ancoratge està dret. Mentre la cadena d'àncora arrossega l'àncora horitzontalment, el braç de l'àncora s'enfonsarà al sòl del fons marí. Com més profunda sigui l'arada, més gran serà la resistència i, finalment, es pot arreglar el vaixell. ‌

Bàsicament s'han eliminat les àncores de vaixell de tipus vara, i la majoria dels vaixells ara utilitzen ancoratges de vaixell sense vareta.

Sense pal, com podem assegurar-nos que l'àncora pugui llaurar sense problemes al sòl del fons marí? El principi és realment molt senzill. El braç d'ancoratge i la vareta d'ancoratge de l'àncora sense varetes no estan fixos, però es poden moure dins d'un cert rang. Quan l'àncora del vaixell es baixa al fons del mar, la cadena d'àncora comença a arrossegar l'àncora del vaixell horitzontalment. En aquest moment, com que el braç d'ancoratge apunta cap endavant, formarà naturalment una tendència a la baixa. A més, la resistència del sòl del fons marí farà que el braç d'ancoratge s'inclini encara més cap avall durant el moviment i, a continuació, s'endinsi al sòl. ‌

Es pot veure que tant si es tracta de l'àncora primerenca del pol com de l'àncora actual sense vara, el seu principi de fixació dels vaixells és el mateix, amb el focus en el moviment lateral de l'àncora al fons marí.

Un cop entens això, la pregunta té una resposta natural. La clau de l'ancoratge rau en el moviment lateral de l'àncora del vaixell, i si l'àncora del vaixell es llança directament durant el moviment del vaixell, la cadena de l'àncora i el fons marí estan en una relació de 90 graus, de manera que l'àncora del vaixell no pot aconseguir moviment lateral. al fons marí. Només serà arrossegat i rebotat pel vaixell al fons del mar. Per descomptat, això pot provocar un cert efecte de desacceleració al vaixell, però és impossible aturar completament el vaixell llançant l'àncora del vaixell. ‌

Les àncores s'utilitzen per assegurar els vaixells i no es poden utilitzar per aturar-los, però assegurar els vaixells no es deu completament a l'àncora en si. Les cadenes d'ancoratge també juguen un paper crucial en aquest procés.

En baixar l'àncora del vaixell, la longitud de la cadena d'àncora sol arribar a ser de tres a cinc vegades la profunditat de l'aigua. Si es troba amb un clima sever, s'ha d'allargar encara més. Una part llarga de la cadena de l'àncora que es baixa s'enterrarà al sediment del fons marí, provocant una important resistència per fricció, mentre que una altra part quedarà suspesa entre el fons marí i el vaixell. Aquesta part de la cadena d'àncora pot utilitzar la seva pròpia gravetat per emmagatzemar una gran quantitat d'energia i tenir un paper auxiliar important en la fixació del vaixell. Per tant, la contribució de les cadenes d'àncora pot ser més gran que la de l'àncora pròpiament dita del vaixell per assegurar el vaixell. ‌